Potser no hi ha dies de la nostra infantesa que haguem viscut tan plenament com aquells que vam pensar-nos que deixàvem sense viure, aquells que vam passar amb un llibre preferit.Marcel Proust, Sobre la lectura
Així voldria que es sentissin els alumnes quan junts intentem endinsar-nos en el món de la llengua: com en una aventura divertida, imaginativa i amena. Com la que viu aquesta nena, que podria ser jo mateixa, davant un llibre que l'atrau. M'agradaria que no tinguessin la sensació d'haver perdut el temps, ja que hauran après i disfrutat alhora, com quan ens deixem portar per una lectura.
2 comentaris:
Hola Núria, m'encanta la foto que has triat. Sembla que ara, amb tanta tecnologia, no existeixin aquests moments de silenci davant un llibre i fer volar la imaginació.
M'agradaria que aquests moments de lectura no els perdéssim mai perquè és així com anem formant-nos com a persones.
En el futur m'agradaria poder veure en moments així la meva filla, que tot just ara té 15 mesos.
Aquesta imatge és molt original. A mi ja m'agradaria que els meus alumnes disfrutessin tant com sembla que disfruta aquesta nena.
Publica un comentari a l'entrada